VIOLENCIA 0 DES DELS 0 ANYS

La setmana passada vaig assistir a un seminari per a aprofundir en les comunitats d'aprenentatge, on una de les ponents era Patricia Melgar.
Patricia ens va parlar sobre violència de gènere i del programa de "violència 0 des dels 0".
El programa es centra en la prevenció de la violència des de la primera infància.

Per a construir unes societats lliures de violència, es fa necessari treballar des de la primera infància: la tolerància zero enfront de qualsevol tipus d'agressió, no trivialitzar la violència, fomentar la solidaritat amb les víctimes i el valor de l'amistat, i comptar amb la comunitat per a dissenyar i aplicar programes preventius.
La no actuació quan veiem una situació "d'abús" en els més menuts el que fa es consolidar i establir possibles situacions de violència futures.

Moltes vegades quan els xiquets/es xicotets es peguen o es barallen, excusem la seua conducta en frases com "és cosa de xiquets", "és la seua forma de comunicar-se" (afirmació no demostrada científicament), "no controla la seua frustració"... Totes aquestes frases que utilitzem per a justificar situacions de violència, estan donant un missatge de "no passa res" al agressor, i un altre de "això és lo normal, no et queixes" a la victima.
Una altra acusació que solem fer als xiquets quan venen a dir-mos una situació d'abús que han vist o han viscut és : "no sigues xivato" o "t'ha passat a tu? no, llavors, que vinga ell". Estes altres frases afavoreixen que en el futur estos xiquets/es no actuen quan es produeix una situació violenta i fa que siga més difícil detectar les situacions de violència de genere i dificulta la intervenció de les autoritats corresponents.
Algunes de les recomanacions que ens va donar Patricia quan actuem en els més menuts són:

• Aturar sempre les situacions d'abús, hi haga o no violència.
• Recriminar o dir NO al agressor, però sobre tot donar suport a la víctima i que sigui aquesta la que centra la nostra atenció.
• Alabar als xiquets que ens venen a contar una situació que han vist o viscut.

Si així aportem un granet d'arena per a minimitzar la violència de genere, val la pena probar-ho, no?

COMUNITATS D'APRENENTATGE

Aquest curs uns companys de l'escola i jo ens hem estat formant en comunitats d'aprenentatge.

Les comunitat d'aprenentatge són escoles inclusives que pretenen la transformació social i educativa a través de les interaccions i la participació de totes les persones que formen la comunitat educativa. Per aconseguir-ho, porten a la pràctica el que l’aprenentatge dialògic, un concepte que parteix de la idea que les persones aprenem a partir de les interaccions amb els altres. Quan les persones dialoguem , donem significat a la nostra realitat i construïm coneixement, primer des de la perspectiva social i col.lectiva per interioritzar-lo després, com a coneixement propi.

És per això que en les comunitats d’aprenentatge es compta amb totes aquelles persones que a través de la seva interacció poden donar significat i construir coneixement a tots els nois i noies: mestres, però també famílies, persones voluntàries, institucions i associacions del barri on es troba l’escola , són referents clau. Totes elles poden fer aportacions que beneficiïn i enriqueixin l’aprenentatge i s’entén que la responsabilitat sobre aquest aprenentatge , és compartida.

Estes escoles duen a terme unes actuacions educatives d'èxit que milloren el rendiment escolar i per tant els resultats. Són actuacions com els grups interactius, les tertúlies dialògiques, la formació de familiars, formació dialògica del professorat, participació educativa de la comunitat i el model dialògic de resolució de conflictes. Totes estes actuacions estan avalades per la comunitat científica internacional i recomanades per la unió europea com a superadores de desigualtats.

Sempre hem tingut la percepció de que la educació no es basava en evidències científiques, però tot aixó ha canviat. Les actuacions educatives d'èxit milloren els resultats i això està demostrat científicament. Per als nostres fills volem el millor, el que funcione. Es com quan anem al metge, volem que ens recepten un medicament que funcione, no el que te la capsa més bonica.

La meua il·lusió és que la nostra escola seguisca aquest camí i seguirem treballant per a que aixó passe.

Si voleu més informació consulteu la pàgina http://utopiadream.info/ca/