INFANTIL 3 ANYS A

INFANTIL 3 ANYS A

26 de set. 2010

COSES DE CLASSE

Estem aprenent a fer moltes coses.




Ja passem llista per a vore qui a vingut, mirem el temps que fa i a quin dia estem.








Ens sentem en cercle i expliquem coses.







        
           Fem files molt llarges.









 


Juguem amb plastilina.









Ens ho passem molt bé.


EL COLOR ROIG

Estem fent un mural amb coses de color roig.
El primer que cal fer es el titol.







Ens està quedant XULIIIIIISSIM!!!

21 de set. 2010

SOM LA CLASSE DELS COTXES

Aquest matí hem triat el nom de la classe.
Hem proposat noms i hem fet una votació.


La votació ha sigut renyida però finalment han guanyat els cotxes.

ARA JA TE NOM LA CLASSE!!
SOM LA CLASSE DELS COTXES



Hem dibuixat cotxes per a recordar-nos.



En fulls molt grans.

13 de set. 2010

ELS PRIMERS DIES DE CLASSE

Fem una entrada progressiva dels xiquets per a facilitar la adaptació a l'aula.
Cada dia s'incorporen 5 xiquets.

Els primers dies, juguem i experimentem amb el material.

També establim les rutines i habits a seguir: anar al lavabo, el pati, el descans o l'hora d'esmorzar.



Descubrim i utilitzem els diferents espais de l'escola.





I encara que hi ha hagut plors a l'hora de l'entrada,
ens ho estem passant molt bé.

5 de set. 2010

Periode d'adaptació

L'ADAPTACIÓ


Per tal de facilitar el treball del pròxim curs, vosaltres com a família i nosaltres com a educadors/es de la nostra escola i, tenint en compte que tenim un mateix objectiu: "que els vostres fills i les vostres filles desenvolupen al màxim totes les seus capacitats i que siguen feliços a l’escola" volem indicar-vos alguns punts que poden ser útils i ajuden el xiquet o xiqueta, sobre tot en el moment d’entrada i adaptació a aquest nou món que és l’escola.


• L’entrada per primera volta a l’escola suposa per a cada xiqueta i per a cada xiquet un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, de seguretats, importantíssimes per al seu creixement: la seua família. Separar-se del seu ambient i entrar en un ambient nou crea en la majoria d’infants certs temors: estaré bé a l’escola?, tendra cura de mi com a casa? Què guanye i què perd amb el canvi?. Això és l’adaptació. Acceptar el nou ambient, sense perdre el de casa del tot.

• L’entrada del vostre fill o de la vostra filla a l’escola suposa un moment difícil, tant per a vosaltres com per a ell o ella. Com a educadors/es ho comprenem i ens en fem càrrec, i per tal de superar-ho positivament desitgem que hi haja una comunicació total entre tots que afavorisca el procés pel qual passarà el vostre fill o la vostra filla, la mateixa família i les mestres..

• Si vosaltres us calmeu i parleu amb el professorat sobre el que us preocupa, el xiquet o xiqueta es calmarà més fàcilment.

• És necessari acceptar al vostre/a fill/a com és, sense comparar-lo amb altres xiquets/es.

• Presenteu-los l’escola com un lloc agradable i parleu amb ell d’açò durant l’estiu..

• Prepareu fotografies de les vacances, parleu d’elles amb el vostre fill o filla. A setembre les duran a l’escola i les compartiran amb tots i totes.

• No porteu al vostre fill o filla a l’escola fent-li promeses com: "et compraré..." "tinc caramels...", etc. Tot això es pressuposar que no els agradarà l’escola i no creure en les seues possibilitats..

• En deixar el vostre fill o filla a l’escola i acomiadar-vos-en:

o És important que no note una actitud de dubte per part vostra.

o Digueu-li el que farà a l’escola i que a l’eixida l’estareu esperant. Cal que no aplegueu tard a replegar-los aquests primers dies.

o És important que no note una actitud de dubte per part vostra.

o No li digueu mentides o us n’aneu quan estiga despistat, se sentirà enganyat

o L’hora d’acomiadar-se és molt important i és l’adult qui ha d’ajudar el xiquet o xiqueta a superar el moment i estar atent a la seua necessitat.

o Si es queda tranquil/a acomiadeu-vos amb naturalitat.

o Si està angoixat, doneu-li temps, heu de ser vosaltres els que l’ajudeu.

• No li feu viure l’escola com una cosa perillosa: "Ja veuràs quan vages a l’escola..."

• És important potenciar l’autonomia i independència dels xiquet/a, que siga capaç d’utilitzar els serveis higiènics, de rentar-se les mans, de manifestar les seues necessitats. Per això cal que el xiquet o la xiqueta passe la nit en la seua habitació, no a la dels pares; que es manifeste a casa parlant, que explique el que vol, no fent-li cas si parla a mitges o amb gestos. Cal donar aquests passos abans del començament d’escola. Podeu aprofitar l’estiu per avançar en l’autonomia del vostre fill/a.

• Cal donar-los seguretat i confiança en si mateixos, sense fer recomanacions com: "pega si et peguen..." "no pegues..." que generalment solen malinterpretar.

• Es possible que es produïsquen reaccions els primer dies: el dormir irregularment; modificar la seua actitud o que parega més nerviós/a (no voler besar la mare o el pare en tornar de l’escola, per exemple); retrocedir en el control d’esfínters (tal vegada es torne a fer pipi per la nit). Són reaccions normals que passen prompte, sobretot si comprenem que som nosaltres com adults els que hem de comprendre i ajudar els nostres fills/es.

Quan podem dir que l’infant està adaptat

Als menys sempre que:

• Es troben segurs en manifestar el seu món emocional: ofereixen i accepten una comunicació afectiva, és a dir, expressen afecte i rebuig i el toleren en la mesura de les seus possibilitats.

• Mostren una major independència de l’educador en la realització de les seus activitats.

• Empren l’espai del centre amb més facilitat.

• Incorporen els objectes de l’aula a la seva experiència.

• S’integren en el grup – classe, amb els altres infants.

En definitiva, quan són capaços d’intercanviar experiències en el context escolar i aportar-les al familiar.

Esperem la vostra ajuda i per la nostra part estem oberts/es a la comunicació amb vosaltres en uns moments tan importants.

L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL



3 de set. 2010

Qué és un projecte de treball?



Aproximació a la definició del concepte:

Un Projecte de Treball és un treball d’investigació que parteix de la curiositat i inquietuds de les persones que el duran a terme (mitjançant un treball cooperatiu en un entorn democràtic) i que pretén aconseguir informació al voltant de les inquietuds inicials, però que la seua finalitat està fonamentalment en la riquesa i autenticitat del mateix procés d’elaboració del projecte.

Un projecte de treball pot partir d'una pregunta, un problema o un tema plantejat i triat lliurement pels alumnes i tractat des d'una perspectiva globalitzadora, emmarcada en la teoria constructivista de l'aprenentatge, referint-nos a globalització no en el sentit acumulatiu o interdisciplinar, sinó com una estructura psicològica d'aprenentatge.



Per a mi és un procés d’aprenentatge compartit per alumnes, pares i mestres, on totes les idees i opinions són rebudes. Partim sempre de les idees previes dels xiquets i són ells els que trien alló que volen saber, per tant la motivació es constant en aquest procés.

Els xiquets fan hipótesis, clasifiquen, experimenten, investiguen i arriben a unes conclusions.

Són ells els que guien el projecte i proposen les activitats de forma que l’ambient a l’aula és totalment creatiu.

Una de les principals activitats d’aques procés és la conversa, on totes les opinions e hipòtesis són escoltades i després verifiquem la veracitat d’aquestes.


L’altre pilar dels projectes és la manipulació i la experimentació, viure allò que s’aprén és el que fa que els continguts s’assoleixin de forma significativa. Els xiquets no s’adonen de tot els que aprenen perque per a ells és un joc.


En conclusió, és un procés on tots aprenem de forma divertida.